Alacatalana és unamaneratradicional de cuinar, que més o mancovaaixí. en unacassolaposaremllard o cansalada, fregirem lacarn, millor sencera (pollastre, conill, oca, ànec o colomins) afegiremceba, alls sencers, llorer i canyella, Quanlaceba és enrosida, hi afegim vi ranci i brou, ho courem tapat
No pot pasfaltaralanostrataula un platd’aquells de lacuinacatalana, que facaliu, ambientfamiliar, taula de festa, amb tots reunits al seu voltant, cassoletaal mig i anargaudint
Aquestva ser el meu dinar del diad'any nou, un contundent rostit de pollastre de pagès i botifarresamb el seu suc i un acompanyament de xampinyonssaltatsamball i julivert i unes patatessarladeses molt sui generis
Avuipreparem un suculent i senzill pollastrerostit. Amb el desobriments de "les amèriques" i l'arribada de nous productes com el tomàquet o el pebrot, es produeix un canvi de colors alacuina on els menjars que fins ara eren marronosos o esblanqueïts degut acebades, ametlles i espècies com el pebre negre, lacanyella, el comí, el clau i ambunamica de sort el safrà que es feia servir més com acolorant que pel gust que donavaa les menges, pasena ser vermells principalment
, m’agradal’ambient, les nadales, els pessebres , les reunions familiars i com no els àpats, però el que mes m’agrada es veure lacara del meu net mirantl’arbre de nadal i lasevarialla fent cagar el tió, no hi ha res igual
