En la mateixa paella marquem les vieires sense closca pels dos costats i hi afegim una mica d'all reservat durant uns minuts perquè s'acabin de fer en el seu propi suc
Ara amb una planxa, la escalfarem bé i. quan estigui molt fort de temperatura, passarem la carn de la vieira per la planxa, només posarem una gota d'oli
vieires a la planxa i maionesa de tòfona del Berguedà. El dissabte passat varem tornar a Ca l'Amador, a Josa de Cadí, en aquesta tardor que tan sols els arbres del Pirineus avisen
Es una amanida complerta a on el punt principal d’atenció se’l porta el gelat d’alvocat, però que permet afegir els ingredients que mes ens agradin, gambes, vieires, hummus, alvocat, endívies, carxofes confitades, espàrrecs, blat de moro o verdures a la brasa
restaurant fetes a la planxa, sense closca, i la seva carn ens va semblar un. les vieires. gustos molt forts, per acompanyar les vieires sense treure protagonisme
- Una estona abans de servir, passeu per la planxa, amb unes gotetes d’oli, les vieires. Disposeu les vieires per sobre de la panna cotta de pebrots vermells i guarniu-ho amb els xips de pells de pebrot fregits, els pinyons torrats, una mica de cibulet
El pas següent és, en una paella ben calenta que haurem impregnat amb una miqueta d'oli, passar per la planxa, volta i volta, la carn de les vieires i reservar
vieires (una per cada broqueta que vulguem preparar). Posem a la planxa una mica d' oli d' oliva de la maceració, i les fregim uns minuts per cada banda
La marquem en una planxa ben calenta volta i volta i la salem amb sal Maldon. Aquest és un dels altres "platets" que vaig fer pel dinar de fires passat
Posem una planxa al foc amb unes gotes d’oli, quant la tinguem calenta, espolsem una mica de sal per sobre i hi posem les vieires, deixem coure uns dos minuts i els donem la volta
Vieires amb ceba caramel·litzada. Carabiners a la planxa. Posem unes gotes d’oli a la planxa, quan està ben calent posem els carabiners deixem fer dos minuts i li donem la volta deixem fer dos minuts mes i traiem
L’única diferència és que les petxines que teníem a casa, la meva mare les havia comprat (crec que a la seva peixetera), i les que jo faig servir són de vieires que nosaltres ens hem cruspit (aprofito per dir que les vieires ens encanten
