Quasi coincidint amb el fet de que a Barcelona es torna a posar de moda anar a la xurreria, Yolanda, de Cocina de una bancaria estresada, ens ha proposat, pel primer repte dolç de l'any de Laural Real, de preparar uns xurros
els xurros. Aquesta és una recepta ben senzilla de fer i ben sorprenent, perquè està pensada com a "trampantojo", que en català tindria com a traducció la paraula "enganyifa", tot i que no sé si acaba d'aclarir massa el concepte en els termes menjívols que vull explicar
xurros, casolans, amb xocolata desfeta. El tema dels xurros se m'havia resistit una mica sempre, però, a partir d'ara, i amb aquestes proporcions, us asseguro que en prepararem sovint
Quan era petita anava amb la mare i la Nati, el meu germà i la Laura i el Víctor -els fills de la Nati-, a rebre els reis i mai i faltava la xocolata amb xurros, potser per això en un dia com avui he triat una xocolata amb xurros d'allò més especial
A qui no li agrada una bona tassa de xocolate on sucar un parell de xurros. Per això, per a l'ultim berenar infantil de l'any faller al casal vaig decidir preparar uns cupcakes de xocolate decorats amb xurros de la seua mida
He transformat la massa en petits xurros que he sucat amb l'altre ou batut i he rebossat amb crocant d'ametlla (o també es pot fer amb ametlla en cubitos petits)
El cambrer li havia ofert una safata plena de gambes i ell havia allargat d'esma la mà per agafar-ne una quan, de sobte, va quedar palplantat davant la pila de marisc mentre una esgarrifança recorria el seu cos