Ingredients 360 g d’arròs bomba Molí del Rafelet 8 calamarsCalamarsCefalòpode que comparteix amb l’altre membre famós del grup, la sípia, la presència de vuit potes curtes i dues de llargues i retràctils, que llança per capturar les preses. Té una forma més allargassada i les aletes laterals que li recorren les dues terceres parts del cos, diferenciant-lo de la canana, de qualitat inferior i parets de la bossa més fines. Quan s’ha pescat amb potera i és realment fresc, presenta la pell sencera i encara amb una certa capacitat per canviar de color. La seva preparació reclama coccions curtes, que evitin l’encongiment de les fibres o, al contrari, el convencional xup-xup a baixa temperatura, que les relaxi un cop encongides. D’aquí l’èxit dels populars calamars a la romana o a la planxa i la preferència per la sípia, de paret de bossa més gruixuda, a l’hora del guisats i arrossos. nets oli d’olivaOlivaFruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot. verge extra 4 cullerades d’oli d’all i julivertJulivertConsiderat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions. allioli de safrà sal fina romescoRomescoSalsa emblemàtica de la cuina de la Catalunya Nova o Catalunya Sud, on presenta diverses variants de composició i nom variable, que van des de la salsa de xató fins a la salbitxada. La peculiaritat del romesco –tant si intervé com si no en el plat guisat que en du el nom- és l’escalivat dels ingredients vegetals (all i tomàquet), que dóna al resultat final una textura menys granelluda i més amorosida que la de les altres salses de la família que duen aquests ingredients crus. Tradicionalment associat als calçots, en la versió feta i menjada, i al peix, en la versió envasada, des de ja fa alguns anys, avui s’ha vist que aquesta picada, un cop resolta la tendència a dissociar-se quan es deixa reposar, té moltes altres possibilitats, si s’aplica a altres verdures, crues o cuites, i fins i tot a la pasta. 2 cullerades de tinta de calamar 1 l de fumet de peixFumet de peixBrou base de la cuina, que avui ja es ven en forma de preparat envasat, fet a base de peixos petits (morralla) o despulles de peixos grossos, posats a coure en aigua freda amb una ceba trossejada, una penca d’api i, generalment, una fulla de llorer. Després d’uns vint minuts de cocció, amb el desescumat corresponent, per retirar-ne les impureses, es cola per deixar el brou, que es farà servir per preparar una sopa (amb arròs, fideus o ambdues coses) o per enriquir plats de peix que el reclamen , com ara els arrossos o les fideaudes. Preparat amb peixos blancs, com ara rap o llenguado —que donen un fumet de gust més delicat— o amb peixos de roca —si es vol un fumet de gust més consistent—, com passa amb els fons de carn, també admet la variant d’un cert torrat previ, que li dóna un color més fosc i un gust més potent. vermell Per a la crema de calçots: 6 calçots a la brasa, pelats i sense la part verda 1 patata laminada i pelada 1 porroPorroVerdura nacional francesa, aquest parent de l’all i la ceba, com ells, bianual, ja el coneixien egipcis i celtes. De gust més dolç, fins i tot un punt ensucrat, que la ceba, sol ser calçat per garantir que la part blanca sigui el màxim de llarga. Justament aquest calçat és el que en fa recomanable la neteja a fons, per retirar-ne la terra que es pugui haver dipositat entre les fulles. Batejat, a Europa, com l’'espàrrec del pobre', resulta excel·lent en els preparats d’aquesta altra verdura. També com a substitut de la ceba, en determinats sofregits. Però convé no oblidar la funció bàsica que té a la vichyssoise, la mare de les cremes fredes. La cocció, quan és protagonista d’un plat, no ha de ser gaire llarga. Per evitar que agafi textura pastosa, no gaire agradable, la mateixa que agafa si el congelem un cop cuit. sal oli d’olivaOlivaFruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot. verge extra 500 ml d’aigua
Ingredients 360 g d’arròs bomba Molí del Rafelet 8 calamarsCalamarsCefalòpode que comparteix amb l’altre membre famós del grup, la sípia, la presència de vuit potes curtes i dues de llargues i retràctils, que llança per capturar les preses. Té una forma més allargassada i les aletes laterals que li recorren les dues terceres parts del cos, diferenciant-lo de la canana, de qualitat inferior i parets de la bossa més fines. Quan s’ha pescat amb potera i és realment fresc, presenta la pell sencera i encara amb una certa capacitat per canviar de color. La seva preparació reclama coccions curtes, que evitin l’encongiment de les fibres o, al contrari, el convencional xup-xup a baixa temperatura, que les relaxi un cop encongides. D’aquí l’èxit dels populars calamars a la romana o a la planxa i la preferència per la sípia, de paret de bossa més gruixuda, a l’hora del guisats i arrossos. nets oli d’olivaOlivaFruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot. verge extra 4 cullerades d’oli d’all i julivertJulivertConsiderat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions. allioli de safrà sal fina romescoRomescoSalsa emblemàtica de la cuina de la Catalunya Nova o Catalunya Sud, on presenta diverses variants de composició i nom variable, que van des de la salsa de xató fins a la salbitxada. La peculiaritat del romesco –tant si intervé com si no en el plat guisat que en du el nom- és l’escalivat dels ingredients vegetals (all i tomàquet), que dóna al resultat final una textura menys granelluda i més amorosida que la de les altres salses de la família que duen aquests ingredients crus. Tradicionalment associat als calçots, en la versió feta i menjada, i al peix, en la versió envasada, des de ja fa alguns anys, avui s’ha vist que aquesta picada, un cop resolta la tendència a dissociar-se quan es deixa reposar, té moltes altres possibilitats, si s’aplica a altres verdures, crues o cuites, i fins i tot a la pasta. 2 cullerades de tinta de calamar 1 l de fumet de peixFumet de peixBrou base de la cuina, que avui ja es ven en forma de preparat envasat, fet a base de peixos petits (morralla) o despulles de peixos grossos, posats a coure en aigua freda amb una ceba trossejada, una penca d’api i, generalment, una fulla de llorer. Després d’uns vint minuts de cocció, amb el desescumat corresponent, per retirar-ne les impureses, es cola per deixar el brou, que es farà servir per preparar una sopa (amb arròs, fideus o ambdues coses) o per enriquir plats de peix que el reclamen , com ara els arrossos o les fideaudes. Preparat amb peixos blancs, com ara rap o llenguado —que donen un fumet de gust més delicat— o amb peixos de roca —si es vol un fumet de gust més consistent—, com passa amb els fons de carn, també admet la variant d’un cert torrat previ, que li dóna un color més fosc i un gust més potent. vermell Per a la crema de calçots: 6 calçots a la brasa, pelats i sense la part verda 1 patata laminada i pelada 1 porroPorroVerdura nacional francesa, aquest parent de l’all i la ceba, com ells, bianual, ja el coneixien egipcis i celtes. De gust més dolç, fins i tot un punt ensucrat, que la ceba, sol ser calçat per garantir que la part blanca sigui el màxim de llarga. Justament aquest calçat és el que en fa recomanable la neteja a fons, per retirar-ne la terra que es pugui haver dipositat entre les fulles. Batejat, a Europa, com l’'espàrrec del pobre', resulta excel·lent en els preparats d’aquesta altra verdura. També com a substitut de la ceba, en determinats sofregits. Però convé no oblidar la funció bàsica que té a la vichyssoise, la mare de les cremes fredes. La cocció, quan és protagonista d’un plat, no ha de ser gaire llarga. Per evitar que agafi textura pastosa, no gaire agradable, la mateixa que agafa si el congelem un cop cuit. sal oli d’olivaOlivaFruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot. verge extra 500 ml d’aigua
Posem un parell dellàgrimesd'allioli al plat i al damunt hi posem l'arròs. us trobareu davant d'un arròs excel·lent, l'arròsbahia, amb uns ingredients, sense ossos niespines, amb l'acompanyament delsafrà que li dona un toc i un aroma especial
Fem una cremaambcalçotsescalivats al forn i l’acompanyem ambolid’olivai salsa romesco. Qui no ha fet una d’aquestes divertidescalçotadesambfamília o amics
Muntem el plat amb la crema, les carxofes i un xicde salsa romesco que hi donarà color i sabor. Els fem un tall longitudinalamb la punta delganivet, per on passarem els dits per desembolicar les capes més dures del calçot
Doncs be aquest que es van coure i van sobrar me’ls vaig endur pensant que d’una manera o altra els reciclariai com que la primavera a portat els constipats a casa doncs s’han transformat amb una cremade calçot iromescoamb un gust de brasa que era ben be com sim’estesi menjant els calçots al migdel camp
Quan l'arròs ja estiguiquasicuit, corregimde sal i posem les gambes a damunt. Un cop fet això, tornem a posar els calamars a la paella itambéhi posem la tintadesépia
Calentem el brou depeix (juntament amb la tinta) fins que bullii el tirem a l'arròs. Deixareml'arròs al centre de la paella perquè no s'enganxi als costats (d'aquesta manera)
Avui l'he portat de la costa, en concret, de Pals, per a fer-ne un bon arròsnegre. Per acompanyar l'arròs fem una maionesa verda lleugera ambl'oli, l'ou, l'all i el julivert, tot trituratamb la batedora
Maridatgedelarròsnegre. Quan estigui el sofregit fet itireml'arròsi el rossegem una mica, a continuacióhiafegim la tinta, la sípiai les carxofes talladetesi el fumet bullint
Posem a un recipientadient per fer la picadaamb una batedora els alls escalivatsi l’all cru, les ametlles , les avellanes, el pa torrat que haurem xopat ambvinagre, la polpa de nyora, les tomates escalivadesipelades, julivert, sal i pebre negre al gust i ho piquem tot tot
Mentre es cou l'arròs, piqueu la nyora amb els alls, ho deixateuamb una micad'aiguai ho coleu. Aquesta setmana un amic ens ha regalat un parell dequilosdel'arròs bomba que elaboren artesanalment a la seva finca, prop de la mar
Ho posem tot en una paella de fer arròs. Desfem la tintaamb una micad’aiguai la reservem. Tallem la ceba de manera que quedi ben picadailaminem els alls
Fa ja uns quants anys, més desis, explicava en aquesta pàgina un arròsràpid que vaig anomenar arròsnegrede can passavia perquè a vegades me'l feia en arribar a casa al vespre, amb molta gana i poca paciència
Amb l’ajut d’un ganivet extreure la carn dels pebrots xoricersiafegir a la resta d’ingredients. Aquest cap de setmana he fet calçots, com no tenim barbacoa ni llar de foc ens conformem en fer-los al forn i hem gaudit
i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. I. I. i. i. i. i. i. i. i. i. I. i. I. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. I. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i. i
Comentaris
Inicia la sessió o Registra't per escriure un comentari.