Ingredients 350 g de cigrons cuits 150 g de botifarra negra 15 g de pinyons ½ cebaCebaBulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients. 1 gra d’all 2 cullerades de julivertJulivertConsiderat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions. picat oli d’olivaOlivaFruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot. verge extra sal pebre negrePebre negreFruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
Ingredients 350 g de cigrons cuits 150 g de botifarra negra 15 g de pinyons ½ cebaCebaBulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients. 1 gra d’all 2 cullerades de julivertJulivertConsiderat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions. picat oli d’olivaOlivaFruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot. verge extra sal pebre negrePebre negreFruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
Posem en dos bols de forn (són dues racions), els cigrons barrejats amb els trossos de botifarranegra i per sobre distribuïm un parell de cullerades de muselina
Amb la resta d’espinacs, poden fer una truita, unes crestes o si son tendres amanir-les. INGREDIENTS1 Pot de cigrons cuits 1 manat o bossa de espinacs nets1 ceba petita o ½ gran1 grill d’all o 2 alls tendres100 grams de botifarra negreolisalpebre2 ousPREPARACIÓSi posem ous, punxar-los perquè no es trenquin i bulli-los. Afegir els cigrons i 1 got d’aigua o si es té, caldo de bullir verdures, salar i deixar a foc lent uns 5 minuts, tirar les fulles d’espinacs (1/2 manat o paquet ) i remenar juntament amb els cigrons, courels 3 minuts i afegir la botifarra tallada a daus. PREU ESTIMAT DEL PLAT 1 Pot de cigrons gran 0,59 euros1 Paquet d'espinacs 1,00 " 1 tall de butifarra negre 0,80 "
IngredientsCalamars petits i nets1 pot de cigrons1botifarra de pagès cuita a la planxa1 cullerada de greix de botifarra1 cullerada de oli d´olivaSalPebreAll i julivert picat2 cullerots de salsa per calçotsAiguaPreparacióSaltejar a la paella amb oli i greix calent, els cigrons i els calamars, quan ja comencin a agafar una mica de color ,afegir la botifarra que ja tenim cuita tallada a rodanxes, all i julivert picats, remenar tot , ara i afegirem un parell o tres cullerots de salsa per calçots i aigua fins cobrir els cigrons, condimentar al gust amb sal i pebre , deixar fer xup, xup, uns 10 minuts,. Bon profitAQUESTA RECEPTA PERTANY AL BLOG DESITJO QUE T´AGRADI- SUSANNA 1 botifarra de pagès
L'endemà d'haver cuit els peus, desossar-los amb les mans i barrejar-ho tot de nou. espinada vedella, carcassa pollastre, botifarra crua, cansalada, botifarranegra, os blanc pernil, mig peu de porc, pastanaga, ceba, patata, col i sal
En aquesta ocasió les hem fet saltades, que és una tècnica de cocció que consisteix en fregir un aliment a foc molt viu, amb poc greix i agitant-lo de tant en tant, i li hem afegit un sofregidet i una mica de botifarra negre esparracada
amb la gran varietat d’aliments de diferents orígens, la creativitat està assegurada…de totes maneres, mai se m’havia acudit de fer-ne uns de botifarranegra
Esmicolem la botifarranegra (guardem una rodanxa) i la barregem bé amb la patata xafada, en un bol, posant-hi oli d’oliva , una mica de sal i romaní fresc
La passem per la batedora eléctrica amb una mica d’oli fins que quedi pràcticament líquida. No hem de notar trossets de botifarranegra quan mengem la crema
En record d’aquells sopars he preparat una coca que vol conjugar les verdures de les receptes mes tradicionals, substituint les arengades per anxoves, i completant la recepta amb unes rodelles botifarranegra
Comentaris
Inicia la sessió o Registra't per escriure un comentari.