Ingredients Per a la massa: 500 g de farinaFarinaProducte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot. de força 30 g de llevat fresc 250 g d’aigua mineral 30 g de mantegaMantegaResultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part. Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar. Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris. 100 g d’oli d’olivaOlivaFruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot. Per a la guarnició: 6 tomàquetsTomàquetUn dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia. madurs 2 cebes 4 arengades (jo no n’hi he posat) 3 pebrotsPebrotArribats de la seva Amèrica nadiua arran del descobriment d’aquell continent en les dues formes bàsiques —dolça i picant—, seria la nostra agricultura la que en diferenciaria la varietat més carnosa —el morro de bou—, destinada a la graella o al forn, i la de parets més primes —l’anomenat 'italià'—, destinada a la paella. vermells 3 albergínies 10 g d’oli d’olivaOlivaFruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot. sal
Ingredients Per a la massa: 500 g de farinaFarinaProducte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot. de força 30 g de llevat fresc 250 g d’aigua mineral 30 g de mantegaMantegaResultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part. Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar. Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris. 100 g d’oli d’olivaOlivaFruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot. Per a la guarnició: 6 tomàquetsTomàquetUn dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia. madurs 2 cebes 4 arengades (jo no n’hi he posat) 3 pebrotsPebrotArribats de la seva Amèrica nadiua arran del descobriment d’aquell continent en les dues formes bàsiques —dolça i picant—, seria la nostra agricultura la que en diferenciaria la varietat més carnosa —el morro de bou—, destinada a la graella o al forn, i la de parets més primes —l’anomenat 'italià'—, destinada a la paella. vermells 3 albergínies 10 g d’oli d’olivaOlivaFruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot. sal
La nit de Sant Joan, apart de la coca dolça, a Lleida ens agrada menjar cocaderecapte. la recepta, adaptada del llibre Cuida tu salud de Thermomix, té menys quantitat d'oli del que duu l'original i, a més, per fer la massa de la coca s'utilitza l'oli sobrant de picar les verdures
Voleu fer una coca salada per sopar. estic segura de que repetireu més d'una vegada. cocas. I també podeu fer-la vegetariana, com la següent fotografia
Hi ha coques de totes les maneresperò s'hi ha una coca molt popular és la cocaderecaptetradicionalde les comarques de Lleida o comarques limítrofes de Tarragona, l'Aragó, o també semblants a Mallorca
Aquest agost està fent bastant calor, així que apeteixen plats frescos i lleugers, i per això he fet una cocaderecapte amb pasta de full i dues verdures, carbassó i tomates que tenia a la nevera
Avui ens posarem a la cuina amb una recepta típica de casa nostre com es la “Cocaderecapte”, una coca salada, feta amb una massa de pa coberta amb verdures escalivades, cebes, tomàquets, pebrots, albergínies i coronada amb arengades o salsitxes
La història diu que el seu origen s'ha de buscar a Les Avellanes i rodalies i que la cocaderecapte va ser un fonament de l'alimentació durant els anys d'austeritat
La primera proposta ha estat la cocaderecapte. Aquesta coca l'he fet per participar a l'iniciativa del blog "Memòries d'una cuinera", creat per la Mònica (), la Judith () i l'Yves ()
Aquesta és una variant lliure de la cocaderecapte típica de les nostres terres, que hem fet amb pasta de full enlloc de la cocaderecapte elaborada i que necessita més temps que el que teníem avui
Aquesta es una coca molt coneguda arreu de Catalunya, consisteix en una massa de pa estirada prima i que al seu damunt i podem posar tot el que ens vingui de gust, o el que tinguem al nostre abast, això es que es que feia abans, sobre tot a pagès ( doncs la paraula "recapte" vol dir "provisió " ), a la seva elaboració s´estirava de tot allò que ni havia en aquell moment en el rebost o en el camp, d´origen confós, es creu que va arribar de la ma dels romans a la seva època de dominació d´Hispania, encara que qui diu que si varen ser els àrabs
La cocaderecapte es molt coneguda a Catalunya, consisteix en una massa de pa estirada prima i que al damunt a més de verdures i podem posar tot el que en vingui de gust,
Feia temps que no en feia decocaderecapte,,, més que res per no posar-m'hi perquè amb els trastos de la cuina trigo dos minuts a posar l'escalivada a fer i dos minuts més per posar els ingredients de la massa a la panificadora
Ahir parlant amb la meva germana de llibres de cuina i receptes, vam acabar parlant d'aquesta recepta decocade verdures o cocaderecapte, em va comentar que tenia intenció de fer-la per sopar i me'n va fer venir ganes a mi també, els divendres acostumem a menjar pizza i vaig pensar que aquesta era una bona opció per no ser tant repetitius
La cocaderecapte és fàcil, generalment agrada a tothom i és ideal per quan feu sopars informals. Seguidament els pelem i els deixem a punt per guarnir la coca
Hi ha alguna cosa mes nostre que la cocaderecapte. Traurem la massa del got sobre el marbre enfarinat, l'estirarem amb l'ajuda del corró i posarem sobre una safata de forn
entre tots feien una cocaderecapte, i és que recapte vol dir precisament provisió de queviures. Poseu els ingredients a sobre la coca, i tirem un rajolí d’oli
La cocaderecapte es molt consumia a Catalunya, consisteix en una massa de pa estirada prima i que al damunt a més de verdures i podem posar tot el que en vingui de gust,
Comentaris
Inicia la sessió o Registra't per escriure un comentari.