Crema de coliflor amb un toc de gingebre
www.cuina.cat
www.cuina.cat
  • Valora aquesta recepta!
  • La teva valoració
Valoració global 0 0 valoracions

Ingredients

  • Ingredients 400 g de coliflorColiflorAquesta crucífera procedent de la Mediterrània oriental (Líban, Síria i l’Àsia Menor), antigament es feia servir per curar el mal de cap. Els romans van començar a cultivar-la. En trobareu de diferents classes: blanca, la més comuna, de sabor suau i agradable; verda, amb la romanesco al capdavant; morada, amb pigments d’acció antioxidant; minicoliflors i tropicals. Admeten diferents preparacions. Des de menjar-se-les gairebé crues, ratllades i passades per una paella; bullides, arrebossades, a la romana, al forn, guisades… molt tendra 18 g de gingebre 500 g de poma 400 ml d’aigua 20 ml d’oli d’olivaOlivaFruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot. verge extra 50 ml de suc de llimonaLlimonaOriginària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana. sal
  • Ingredients 400 g de coliflorColiflorAquesta crucífera procedent de la Mediterrània oriental (Líban, Síria i l’Àsia Menor), antigament es feia servir per curar el mal de cap. Els romans van començar a cultivar-la. En trobareu de diferents classes: blanca, la més comuna, de sabor suau i agradable; verda, amb la romanesco al capdavant; morada, amb pigments d’acció antioxidant; minicoliflors i tropicals. Admeten diferents preparacions. Des de menjar-se-les gairebé crues, ratllades i passades per una paella; bullides, arrebossades, a la romana, al forn, guisades… molt tendra 18 g de gingebre 500 g de poma 400 ml d’aigua 20 ml d’oli d’olivaOlivaFruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot. verge extra 50 ml de suc de llimonaLlimonaOriginària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana. sal

Instruccions

Comentaris

Inicia la sessió o Registra't per escriure un comentari.