Tot i que latradició diu que s'hademenjareldiadeSant Josep amblavidatanatabalada que portem no és fàcil prepararunacrema com cal entre setmanaaixí que us la porto avui per que la feu elcapdesetmanatranquilamentacasa, ja veureu que no es gens complicat, només barrejarels ingredients, remenarlacremaamb compte que no se'ns cremi i jaestarà
El sofregir com el que coneixem en l’actualitat, surt descrital segle XVIII, en receptes escrits per frares, ja que van ser aquestsels únics que vanpodermanteniraquestreceptaris, desprésdel’aplicaciódela llei deNovaPlanta que CastellavaimposaraCatalunya, que prohibialallengua, les tradicions i com no els escrits de tot tipus en català
sense oblidar-nosdelaRatafia i els licors d'herbes que s'elaborenforade les nostres fronteres com arael "Nocino" aItàlia o la "Ratafià" aaquíaSuïssaalapartdel Ticino
Afegeixgradualment, mentre agites, el sucre, els ous i elrovell d'ou, alacremadecafè. Abocaatravés d'un tamís en unatassademesurar i omple els motlles, cobreix ambpaperd'alumini, deformaindividual i cuina en un banymaria
Unade les raons per les qualslaCremaCatalana es feia en aquestaèpocadel’anyera per donarsortidaalagranquantitat d’ous que posaven les gallines en arribarlaprimavera, quanels dies allarguen més i aixòestimulalaposta d’ous
Hi ha diferents varietats, ja que el postre haanatevolucionant, i els cuiners més agosarats, afegeixencafè, decorenambnata, o fanalgunacosa diferent que lafaespecial
Bulliu els ous, refredeu, peleu i talleua trossets. Aquest és eltrinxatdetomatadecasameva, ens agrada que cadacosa tingui el seu gust per separat i desprèsbarrejarcada u el que més li agradi, al ingredient principal que és latomata
Lareceptaoriginal és delaMireiaCarbó, jo he canviatl'aigua per llet i hi he posat més Maizena, adaptant-la més al que serialapròpiacremacatalana, que es elplatproposat per aquest mes
Separemelsrovellsde les clares i reservem elsrovells. En un cassóapartbarregemelsrovells, el sucre i elstreballem fins que labarreja ens quedi homogènia
Però elflamelsva sortir massa líquid i vandecidirposar-hi midó per espessir-lo. Sembla que al segle XVIII hi vahaver un bisbe que estavadevista en un convent català i les monges van voler obsequiar-loamb un flam per postres
Almateix temps i en un bol apart, batemelsrovellsambel sucre, hi afegimel midó i ho seguim batent bé, i quanla llet comenci a bullir i lamescla sigui homogènia, posem lameitatdela llet aldamuntdelamescladels ous, ho batem bé i ho retornem alcassóamblarestadela llet i al foc, per tal d'obtenir-ne lacrema
Comentaris
Inicia la sessió o Registra't per escriure un comentari.