www.cuina.cat

Galetes cruixents de sèsam

Valora aquesta recepta!
La teva valoració

Valoració global 0 0 valoracions

Ingredients 140 ml d’aigua freda 110 g de farinaFarinaProducte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot. 30 g de Maizena 25 g de sèsam (o pipes, o llavors de rosellaLlavors de rosellaLlavors de mida mínima pròpies de la planta silvestre, generalment associada amb els camps de blat, de flor amb quatre pètals vermells característics. Apreciades pel gust, molt suau, amb lleugers tocs de nous, i per l’aportació de fibra i vitamines del grup B. Amb dues varietats, de rosella blanca i de rosella negra, les llavors es poden fer servir com a espessidor (com en alguns curris indis), o com a cobertura de pans i pastissos, soles o barrejades amb altres llavors, com les de sèsam o gira-sol, especialment a la cuina d’alguns països de l’est. Una tècnica que s’ha estès recentment a molts productes de fleca de casa nostra, en els quals també es pot incorporar a la massa. També es poden posar en amanides i vinagretes, un cop fregides o torrades, fet que permet alliberar una lleugera sentor d’ametlla. , o de lli, o cacau en pols, o sucre morè…) formatge cremós
Ingredients 140 ml d’aigua freda 110 g de farinaFarinaProducte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot. 30 g de Maizena 25 g de sèsam (o pipes, o llavors de rosellaLlavors de rosellaLlavors de mida mínima pròpies de la planta silvestre, generalment associada amb els camps de blat, de flor amb quatre pètals vermells característics. Apreciades pel gust, molt suau, amb lleugers tocs de nous, i per l’aportació de fibra i vitamines del grup B. Amb dues varietats, de rosella blanca i de rosella negra, les llavors es poden fer servir com a espessidor (com en alguns curris indis), o com a cobertura de pans i pastissos, soles o barrejades amb altres llavors, com les de sèsam o gira-sol, especialment a la cuina d’alguns països de l’est. Una tècnica que s’ha estès recentment a molts productes de fleca de casa nostra, en els quals també es pot incorporar a la massa. També es poden posar en amanides i vinagretes, un cop fregides o torrades, fet que permet alliberar una lleugera sentor d’ametlla. , o de lli, o cacau en pols, o sucre morè…) formatge cremós