Mandonguilles de peus de porc i avellana, amb sípia
www.cuina.cat
www.cuina.cat
  • Valora aquesta recepta!
  • La teva valoració
Valoració global 0 0 valoracions

Ingredients

  • Ingredients Per a les mandonguilles: peus de porcPeus de porcAnomenat 'peu', sigui de l’extremitat que sigui, el peu de porc correspon a la part final de les extremitats (mans o peus) amb una petita part de braç o de pota. D’aquí que, tot i tenir només quatre dits —i dos d’ells més curts i atrofiats—, presenti molts ossos, que es poden retirar un cop el peu partit al llarg i cuit, per desenganxar tendons i lligaments. La implicació en la locomoció de l’animal fa que, al contrari del que molta gent pensa, sigui una part molt pobra en greix i, en canvi, molt rica en proteïnes del tipus col·lagen, que generen, en coure, una gran quantitat de gelatina. D’aquí que els plats tradicionals en què és present siguin de salsa espessa i que qualla en refredar-se, una propietat que sol aprofitar-se a l’hora de fet patés o preparats similars. Sobretot, perquè el gust sol ser força neutre. avellanaAvellanaAqueni similar a l’ametlla o la nou que, com elles, presenta la llavor
  • embolcallada per una closca dura i unes fulles que, en madurar el fruit,
  • s’assequen i cauen. De forma rodona, té una pell fina que el torrat separa
  • de la polpa, cosa que permet eliminar-la amb un simple fregament. Amb
  • menys tendència a enrancir-se que les ametlles i les nous, tot i reclamar,
  • també, que se la conservi en un ambient sec i fosc, ha experimentat una
  • revifalla culinària en substituir, parcialment, l’ametlla a les picades i els
  • amaniments de la cuina de la Catalunya Nova. També es fa servir força
  • en pastisseria, on encara és l’acompanyant principal de la xocolata,
  • a les rajoles. Feta pols i barrejada amb mantega, constitueix un bon
  • acompanyament per a peixos, crustacis i carns blanques. torrada DOP AvellanaAvellanaAqueni similar a l’ametlla o la nou que, com elles, presenta la llavor
  • embolcallada per una closca dura i unes fulles que, en madurar el fruit,
  • s’assequen i cauen. De forma rodona, té una pell fina que el torrat separa
  • de la polpa, cosa que permet eliminar-la amb un simple fregament. Amb
  • menys tendència a enrancir-se que les ametlles i les nous, tot i reclamar,
  • també, que se la conservi en un ambient sec i fosc, ha experimentat una
  • revifalla culinària en substituir, parcialment, l’ametlla a les picades i els
  • amaniments de la cuina de la Catalunya Nova. També es fa servir força
  • en pastisseria, on encara és l’acompanyant principal de la xocolata,
  • a les rajoles. Feta pols i barrejada amb mantega, constitueix un bon
  • acompanyament per a peixos, crustacis i carns blanques. de Reus cansalada carn magra de porc trinxada pa ratllat Per a la salsa: sípia rovellons romescoRomescoSalsa emblemàtica de la cuina de la Catalunya Nova o Catalunya Sud, on presenta diverses variants de composició i nom variable, que van des de la salsa de xató fins a la salbitxada. La peculiaritat del romesco –tant si intervé com si no en el plat guisat que en du el nom- és l’escalivat dels ingredients vegetals (all i tomàquet), que dóna al resultat final una textura menys granelluda i més amorosida que la de les altres salses de la família que duen aquests ingredients crus. Tradicionalment associat als calçots, en la versió feta i menjada, i al peix, en la versió envasada, des de ja fa alguns anys, avui s’ha vist que aquesta picada, un cop resolta la tendència a dissociar-se quan es deixa reposar, té moltes altres possibilitats, si s’aplica a altres verdures, crues o cuites, i fins i tot a la pasta. fumet de peixFumet de peixBrou base de la cuina, que avui ja es ven en forma de preparat envasat, fet a base de peixos petits (morralla) o despulles de peixos grossos, posats a coure en aigua freda amb una ceba trossejada, una penca d’api i, generalment, una fulla de llorer. Després d’uns vint minuts de cocció, amb el desescumat corresponent, per retirar-ne les impureses, es cola per deixar el brou, que es farà servir per preparar una sopa (amb arròs, fideus o ambdues coses) o per enriquir plats de peix que el reclamen , com ara els arrossos o les fideaudes. Preparat amb peixos blancs, com ara rap o llenguado —que donen un fumet de gust més delicat— o amb peixos de roca —si es vol un fumet de gust més consistent—, com passa amb els fons de carn, també admet la variant d’un cert torrat previ, que li dóna un color més fosc i un gust més potent.  Per al praliné d’avellana avellanaAvellanaAqueni similar a l’ametlla o la nou que, com elles, presenta la llavor
  • embolcallada per una closca dura i unes fulles que, en madurar el fruit,
  • s’assequen i cauen. De forma rodona, té una pell fina que el torrat separa
  • de la polpa, cosa que permet eliminar-la amb un simple fregament. Amb
  • menys tendència a enrancir-se que les ametlles i les nous, tot i reclamar,
  • també, que se la conservi en un ambient sec i fosc, ha experimentat una
  • revifalla culinària en substituir, parcialment, l’ametlla a les picades i els
  • amaniments de la cuina de la Catalunya Nova. També es fa servir força
  • en pastisseria, on encara és l’acompanyant principal de la xocolata,
  • a les rajoles. Feta pols i barrejada amb mantega, constitueix un bon
  • acompanyament per a peixos, crustacis i carns blanques. torrada
  • Ingredients Per a les mandonguilles: peus de porcPeus de porcAnomenat 'peu', sigui de l’extremitat que sigui, el peu de porc correspon a la part final de les extremitats (mans o peus) amb una petita part de braç o de pota. D’aquí que, tot i tenir només quatre dits —i dos d’ells més curts i atrofiats—, presenti molts ossos, que es poden retirar un cop el peu partit al llarg i cuit, per desenganxar tendons i lligaments. La implicació en la locomoció de l’animal fa que, al contrari del que molta gent pensa, sigui una part molt pobra en greix i, en canvi, molt rica en proteïnes del tipus col·lagen, que generen, en coure, una gran quantitat de gelatina. D’aquí que els plats tradicionals en què és present siguin de salsa espessa i que qualla en refredar-se, una propietat que sol aprofitar-se a l’hora de fet patés o preparats similars. Sobretot, perquè el gust sol ser força neutre. avellanaAvellanaAqueni similar a l’ametlla o la nou que, com elles, presenta la llavor
  • embolcallada per una closca dura i unes fulles que, en madurar el fruit,
  • s’assequen i cauen. De forma rodona, té una pell fina que el torrat separa
  • de la polpa, cosa que permet eliminar-la amb un simple fregament. Amb
  • menys tendència a enrancir-se que les ametlles i les nous, tot i reclamar,
  • també, que se la conservi en un ambient sec i fosc, ha experimentat una
  • revifalla culinària en substituir, parcialment, l’ametlla a les picades i els
  • amaniments de la cuina de la Catalunya Nova. També es fa servir força
  • en pastisseria, on encara és l’acompanyant principal de la xocolata,
  • a les rajoles. Feta pols i barrejada amb mantega, constitueix un bon
  • acompanyament per a peixos, crustacis i carns blanques. torrada DOP AvellanaAvellanaAqueni similar a l’ametlla o la nou que, com elles, presenta la llavor
  • embolcallada per una closca dura i unes fulles que, en madurar el fruit,
  • s’assequen i cauen. De forma rodona, té una pell fina que el torrat separa
  • de la polpa, cosa que permet eliminar-la amb un simple fregament. Amb
  • menys tendència a enrancir-se que les ametlles i les nous, tot i reclamar,
  • també, que se la conservi en un ambient sec i fosc, ha experimentat una
  • revifalla culinària en substituir, parcialment, l’ametlla a les picades i els
  • amaniments de la cuina de la Catalunya Nova. També es fa servir força
  • en pastisseria, on encara és l’acompanyant principal de la xocolata,
  • a les rajoles. Feta pols i barrejada amb mantega, constitueix un bon
  • acompanyament per a peixos, crustacis i carns blanques. de Reus cansalada carn magra de porc trinxada pa ratllat Per a la salsa: sípia rovellons romescoRomescoSalsa emblemàtica de la cuina de la Catalunya Nova o Catalunya Sud, on presenta diverses variants de composició i nom variable, que van des de la salsa de xató fins a la salbitxada. La peculiaritat del romesco –tant si intervé com si no en el plat guisat que en du el nom- és l’escalivat dels ingredients vegetals (all i tomàquet), que dóna al resultat final una textura menys granelluda i més amorosida que la de les altres salses de la família que duen aquests ingredients crus. Tradicionalment associat als calçots, en la versió feta i menjada, i al peix, en la versió envasada, des de ja fa alguns anys, avui s’ha vist que aquesta picada, un cop resolta la tendència a dissociar-se quan es deixa reposar, té moltes altres possibilitats, si s’aplica a altres verdures, crues o cuites, i fins i tot a la pasta. fumet de peixFumet de peixBrou base de la cuina, que avui ja es ven en forma de preparat envasat, fet a base de peixos petits (morralla) o despulles de peixos grossos, posats a coure en aigua freda amb una ceba trossejada, una penca d’api i, generalment, una fulla de llorer. Després d’uns vint minuts de cocció, amb el desescumat corresponent, per retirar-ne les impureses, es cola per deixar el brou, que es farà servir per preparar una sopa (amb arròs, fideus o ambdues coses) o per enriquir plats de peix que el reclamen , com ara els arrossos o les fideaudes. Preparat amb peixos blancs, com ara rap o llenguado —que donen un fumet de gust més delicat— o amb peixos de roca —si es vol un fumet de gust més consistent—, com passa amb els fons de carn, també admet la variant d’un cert torrat previ, que li dóna un color més fosc i un gust més potent.  Per al praliné d’avellana avellanaAvellanaAqueni similar a l’ametlla o la nou que, com elles, presenta la llavor
  • embolcallada per una closca dura i unes fulles que, en madurar el fruit,
  • s’assequen i cauen. De forma rodona, té una pell fina que el torrat separa
  • de la polpa, cosa que permet eliminar-la amb un simple fregament. Amb
  • menys tendència a enrancir-se que les ametlles i les nous, tot i reclamar,
  • també, que se la conservi en un ambient sec i fosc, ha experimentat una
  • revifalla culinària en substituir, parcialment, l’ametlla a les picades i els
  • amaniments de la cuina de la Catalunya Nova. També es fa servir força
  • en pastisseria, on encara és l’acompanyant principal de la xocolata,
  • a les rajoles. Feta pols i barrejada amb mantega, constitueix un bon
  • acompanyament per a peixos, crustacis i carns blanques. torrada

Instruccions

Comentaris

Inicia la sessió o Registra't per escriure un comentari.