Pastís de xocolata amb cireres confitades i amaretto
www.cuina.cat
www.cuina.cat
  • Valora aquesta recepta!
  • La teva valoració
Valoració global 0 0 valoracions

Ingredients

  • Ingredients 1 base de pasta brisaPasta brisaPasta de farina i greix animal (mantega) en proporció del 50% de pes de la farina i que, en coure’s, s’endureix i queda llisa i cruixent. Un punt que només s’aconsegueix amb la mantega tova, ja que no es barreja totalment amb la farina, cosa que permet que el gluten faci una xarxa elàstica que doni continuïtat a la capa, al contrari del que passa amb la pasta 'sablée'. El procés es completa amb un treball de les puntes dels dits no gaire llarg, que eviti que la pasta es faci elàstica. Es fa servir com a base de pastissos dolços o salats; es pot farcir directament o, si el contingut no ha de coure gaire, amb una cocció prèvia en blanc, que la cogui lleugerament abans de farcir-la. Comercialitzada des de mitjans del segle XX en làmina o rotlle, és un element de base de plats i postres tan tradicionals com la quiche o el pastís de poma. (casolana o comprada o una base de galetes) 400 g de cireres confitades 50 ml d’amarettoAmarettoÉs el licor més tradicional dels que incorporen ametlla a la paleta de sabors i aromes. Originari de la vila italiana de Saronno, on, segons la llegenda, el pintor Bernardino Luini en va conèixer la fórmula per boca d’una tavernera que li feia de model per pintar una marededéu, l’amaretto va rebre la consagració definitiva quan es va integrar en el popular 'tiramisú'. Amb l’ampolla rectangular característica —dissenyada per un artesà de Murano— i una etiqueta en forma de papir antic, el licor, contràriament a la creença general, deu el sabor a les ametlles amargants, però també a les llavors d’albercoc en què es marina l’aiguardent. D’aquí el nom 'apricot' amb què també es coneix. Un sabor que recorda el massapà i que, per mor dels 28 º, es recomana prendre fred o fins i tot 'frappé', és a dir, amb gel picat. 125 g de sucre en pols 100 g de xocolata 70% de cacau 125 g de mantegaMantegaResultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part. Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar. Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris. pomada 3 ous 125 g d’ametlles mòltes 25 g de farinaFarinaProducte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot. 1 culleradeta de llevat en pols 75 g de galetes d’ametllaAmetllaEl pas de l'estiu a la tardor marca també el final del cicle de l'ametlla i el moment en què la podem trobar en estat natural, tot i que se sol presentar de moltes altres maneres: laminada, filetejada, en pols… Pot ser amargant (per perfumar pastissos) o dolça, apta per al consum directe, tant crua com torrada, i fins i tot, si és tendra, en forma d'ametlló. Són dolces a la Marcona, més ampla i arrodonida, per a torrons, pastissos i llet d'ametlla, i la Llargueta, estilitzada i punxeguda, per a picades i postres de músic. (tipus ametllats Trias) 100 g d’ametlles filetejades
  • Ingredients 1 base de pasta brisaPasta brisaPasta de farina i greix animal (mantega) en proporció del 50% de pes de la farina i que, en coure’s, s’endureix i queda llisa i cruixent. Un punt que només s’aconsegueix amb la mantega tova, ja que no es barreja totalment amb la farina, cosa que permet que el gluten faci una xarxa elàstica que doni continuïtat a la capa, al contrari del que passa amb la pasta 'sablée'. El procés es completa amb un treball de les puntes dels dits no gaire llarg, que eviti que la pasta es faci elàstica. Es fa servir com a base de pastissos dolços o salats; es pot farcir directament o, si el contingut no ha de coure gaire, amb una cocció prèvia en blanc, que la cogui lleugerament abans de farcir-la. Comercialitzada des de mitjans del segle XX en làmina o rotlle, és un element de base de plats i postres tan tradicionals com la quiche o el pastís de poma. (casolana o comprada o una base de galetes) 400 g de cireres confitades 50 ml d’amarettoAmarettoÉs el licor més tradicional dels que incorporen ametlla a la paleta de sabors i aromes. Originari de la vila italiana de Saronno, on, segons la llegenda, el pintor Bernardino Luini en va conèixer la fórmula per boca d’una tavernera que li feia de model per pintar una marededéu, l’amaretto va rebre la consagració definitiva quan es va integrar en el popular 'tiramisú'. Amb l’ampolla rectangular característica —dissenyada per un artesà de Murano— i una etiqueta en forma de papir antic, el licor, contràriament a la creença general, deu el sabor a les ametlles amargants, però també a les llavors d’albercoc en què es marina l’aiguardent. D’aquí el nom 'apricot' amb què també es coneix. Un sabor que recorda el massapà i que, per mor dels 28 º, es recomana prendre fred o fins i tot 'frappé', és a dir, amb gel picat. 125 g de sucre en pols 100 g de xocolata 70% de cacau 125 g de mantegaMantegaResultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part. Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar. Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris. pomada 3 ous 125 g d’ametlles mòltes 25 g de farinaFarinaProducte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot. 1 culleradeta de llevat en pols 75 g de galetes d’ametllaAmetllaEl pas de l'estiu a la tardor marca també el final del cicle de l'ametlla i el moment en què la podem trobar en estat natural, tot i que se sol presentar de moltes altres maneres: laminada, filetejada, en pols… Pot ser amargant (per perfumar pastissos) o dolça, apta per al consum directe, tant crua com torrada, i fins i tot, si és tendra, en forma d'ametlló. Són dolces a la Marcona, més ampla i arrodonida, per a torrons, pastissos i llet d'ametlla, i la Llargueta, estilitzada i punxeguda, per a picades i postres de músic. (tipus ametllats Trias) 100 g d’ametlles filetejades

Instruccions

Comentaris

Inicia la sessió o Registra't per escriure un comentari.