Ingredients 1 kg d’espinacsEspinacsVerdura originària de l’antiga Pèrsia que va ser absolutament desconeguda pels clàssics. Els àrabs la van portar a Europa a través de la Península Ibèrica, i ràpidament va passar a ser apreciada a Itàlia, d’on Caterina de Mèdici la va portar a França i la va popularitzar en casar-se amb Enric II de França. L’espinac, que es pot consumir cuit o, si les fulles són joves, cru, com a amanida, demana un rentat curós —just abans de posar-lo al foc i sense deixar-lo en remull—, ja que creix en contacte amb la terra. Combina molt bé amb la llet i derivats, que n’atenuen l’acidesa natural que recomana el consum immediat, un cop cuit. Una cocció que cal fer ràpidament i sense gaire aigua, per evitar que se’n dissipi el sabor, cosa que, d’altra banda, fa recomanable incorporar-lo al final de les elaboracions dels plats. També combina de manera excel·lent amb els ous. 400 g de cigrons cuits 500 g de patates 3 grans d’all 1 tomàquetTomàquetUn dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia. madur gros, ratllat 1 culleradeta de pebre vermellPebre vermellEl pebre vermell dels catalans, anomenat pebre roig al País Valencià, pebre bord a les Balears, pimentó una mica arreu i paprika a la cuina internacional, és un altre producte que reclamaria una certa normalització lingüística. Més que res, perquè el mot 'pebre' remet a un producte picant original inexistent. El preparat s’obtenia, un cop assecats en enfilalls, molent pebrots dolços sense copoll ni llavors. Més modernament, la tècnica aplicada als bitxos va permetre obtenir pebre vermell picant, fent possibles greus errors a l’hora d’acolorir certs preparats, com ara l’escabetx o la sobrassada Els més reconeguts de casa nostra, ambdós introduïts a la regió per les ordres monàstiques, són el de La Vera (Càceres), fumat lleugerament en assecar-lo, i el de La Ñora (Múrcia), obtingut d’aquesta varietat de pebrot. dolç colorant en pols oli d’olivaOlivaFruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot. verge extra 2 llesques de pa dur 50 g d’ametlles torrades comí en gra
Ingredients 1 kg d’espinacsEspinacsVerdura originària de l’antiga Pèrsia que va ser absolutament desconeguda pels clàssics. Els àrabs la van portar a Europa a través de la Península Ibèrica, i ràpidament va passar a ser apreciada a Itàlia, d’on Caterina de Mèdici la va portar a França i la va popularitzar en casar-se amb Enric II de França. L’espinac, que es pot consumir cuit o, si les fulles són joves, cru, com a amanida, demana un rentat curós —just abans de posar-lo al foc i sense deixar-lo en remull—, ja que creix en contacte amb la terra. Combina molt bé amb la llet i derivats, que n’atenuen l’acidesa natural que recomana el consum immediat, un cop cuit. Una cocció que cal fer ràpidament i sense gaire aigua, per evitar que se’n dissipi el sabor, cosa que, d’altra banda, fa recomanable incorporar-lo al final de les elaboracions dels plats. També combina de manera excel·lent amb els ous. 400 g de cigrons cuits 500 g de patates 3 grans d’all 1 tomàquetTomàquetUn dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia. madur gros, ratllat 1 culleradeta de pebre vermellPebre vermellEl pebre vermell dels catalans, anomenat pebre roig al País Valencià, pebre bord a les Balears, pimentó una mica arreu i paprika a la cuina internacional, és un altre producte que reclamaria una certa normalització lingüística. Més que res, perquè el mot 'pebre' remet a un producte picant original inexistent. El preparat s’obtenia, un cop assecats en enfilalls, molent pebrots dolços sense copoll ni llavors. Més modernament, la tècnica aplicada als bitxos va permetre obtenir pebre vermell picant, fent possibles greus errors a l’hora d’acolorir certs preparats, com ara l’escabetx o la sobrassada Els més reconeguts de casa nostra, ambdós introduïts a la regió per les ordres monàstiques, són el de La Vera (Càceres), fumat lleugerament en assecar-lo, i el de La Ñora (Múrcia), obtingut d’aquesta varietat de pebrot. dolç colorant en pols oli d’olivaOlivaFruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot. verge extra 2 llesques de pa dur 50 g d’ametlles torrades comí en gra
Els cigrons els he agafat del congelador. L'objectiu de la Marató, com ja debeu saber, és recaptar fons per a l'estudi de la malaltia, aquest any sobre el càncer, concretament
Un cop fets els espinacs es posa els cigrons, que seran cuitsi una mica del suc de bullir-los, es fa a trossets l'ou dur i es posa per sobre, es deixa ferxup xup i ja está a punt de servir
Amics ja ha arribat el fred, be encara no del tot però els dies estan una mica nuvolats així que avui farem un plat d’aquells que venen de gust els diesd’hivern, uns ” Cigrons amb espinacs”, m’encanten les llegums i acompanyades amb verdures encara mes……
afegim de seguida els cigronsi, passats un parell de minuts, els espinacs tallats. Per l’amaniment. Els cigrons contenen molta proteïna, més ferro que altres llegums i són una bona font
un manat d'espinacs. de cigrons. Avui tornem amb les receptes de la tia Conchín, i com no pot ser d'un altra manera farem una recepta saludable, senzillaitradicional
Hiafegim els cigronscuits. Ja fa dies que plou. En servir els cigrons –això sí. A la cuina regna un silenci només interromput pel brunzit d’una nevera atrotinadai aquell desordre moderat (creatiu, segons algunes teories) que, sigui com sigui, ja he assumit com a inevitable
Cigronscuits. Tinc la gran sort que me mare és una cuinera excel·lent i sempre em dóna els llegums cuits per ella, ja que els de pot, des del meu parer, no valen res
de cigronsbullits (o mongetes). d’espinacs nets ipolits. A mig fer, hiafegiu els cigrons ben escorreguts ideixeu que s’estovin juntament amb la verdura
Per aquesta ocasió he escullit aquesta recepta, complerta ieconómica. El grup de BLOCS CONTRA LA FAM i EL BANC DELS ALIMENTS esperem la vostra col-laboració
(Si us es mes còmoda fer-lo amb cigronscuits comprats a una botiga de llegum cuit. INGREDIENTS. ) Jo els vaig coure, son cigrons comprats amb una sortida a Sta
Enrossiriafegir els cigronsi els espinacs. Ingredients. Afegir una micad'aigua o del suc dels cigronssi s'han bullit abans i una mica del suc de bullir els espinacs
Comentaris
Inicia la sessió o Registra't per escriure un comentari.