Ingredients 4 grans d'all 1 manat de julivertJulivertConsiderat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions. 50 g d'avellanes torrades 50 g d'ametlles torrades 25 g de pa ratllat 1,5 kg de xampinyons laminats 50 g de mantegaMantegaResultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part. Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar. Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris. 200 g d'oli d'olivaOlivaFruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot. verge extra sal pebre negrePebre negreFruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
Ingredients 4 grans d'all 1 manat de julivertJulivertConsiderat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions. 50 g d'avellanes torrades 50 g d'ametlles torrades 25 g de pa ratllat 1,5 kg de xampinyons laminats 50 g de mantegaMantegaResultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part. Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar. Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris. 200 g d'oli d'olivaOlivaFruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot. verge extra sal pebre negrePebre negreFruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
Ja feia temps que tenia moltes ganes d’estrenar la meva cocotte per cuinar alguna cosa alforn, així que aquí teniu el resultat, una recepta d’un pollastre farcit ambfruitssecs, deliciós i molt lleuger
A continuació, escorrem la coliflor i la coloquem en una cassoleta de fang que pugui anar alforn. Després, preparem una salsetaamb avellanes, orenga fresca (si no en teniu, podeu fer servir la seca), un gra d'all, oli i sal
Fregiu-les amb un raig d'oli, han de quedar cruixents per fora i sucoses per dins. Barregeu l'ou batut amb els fruitssecs i les llavors de sèsam, saleu i empaneu les gambes
El que la pròxima vegada miraré de posar és una mica de pernil salat o pernil ibèric tallat petit pel damunt i fet, també, una estona alfornamb la carbassa, per donar-li un toc cruixent al plat
Netegem els xampinyons i els tallem en quatre parts cadascun. Si tenim dubtes de si la carn esta feta o no, traiem la safata del forn i tallem el cabrit per veure si la carn és feta o no
I. N. G. R. E. D. T. S. 1. k. g. d. e. p. o. m. s. l. a. i. n. v. (. 2. 5. 0. ). u. c. t. r. ,. f. ½. ’. U. P. x. ¼. -. y. 3. 4. A. C. Ó. 7. 8. º. q. í. B. ò. b. H. h. è. ·. é. O. z. ç. L. à. ó. j. E I
Talleu a rondaxes primes unes patates i les fregiu en una paella amboli d'oliva. Espolseu amb una mica de pebre roig picant (si us agrada el picant el poseu dolç)
A casa dels meus avis, sempre havíem menjat xai de llet, ja que el meu tiet Antonio tenia un ramat d’ovelles, així que dos o tres cops a l’any, normalment per festes del poble que son al setembre i per nadal, l’àvia feia “lechal” alforn o be costelletes a la brasa amb llenya de sarments
Avui un plat de luxe “Rap ambgambesalforn”, a casa tant al meu marit com a la meva filla, com no son massa peixaters, el rap es el seu peix preferit, així que aprofitant que he trobat unes cuetes molt maques i a bon preu, he decidit fer-los feliços……
Com sempre passa amb tots els plats cuinats ambbacallàdessalat, haureu de dessalar-lo prèviament. i les col·locarem en una safata de forn que hem untat amb oli
Recorden molt a aquestes verdures brassejades amb fariola i llimona Una altra recepta deliciosa i lleugera per a continuar amb l'operació bikini, ja veieu que aprimar-se menjant el que us ve de gust no és gens complicat
Tenia ganes de provar de fer la carbassa alforn i em va agradar molt. Amb aquesta recepta participo al concurs del primer aniversari del bloc Les receptes que m'agraden, patrocinat per Castey
M’agraden les receptes de peixos alforn. L’anet (eneldo) és una planta que va molt bé amb el salmó. En general son fàcils i pràctiques i admeten moltíssimes variants
Aquest peix es cou prou depressa, no ens cal tenir-lo massa alforn. I mira que no té massa secret, un peix amb verdures no seria allò de la recepta més original, però suposo que fer un "picadillo" de verdures fa que, en conjunt, el gust es transformi i la barreja de sabors es gaudeixi més intensament
Comentaris
Inicia la sessió o Registra't per escriure un comentari.